diskurtsoa
Idazmena gaur
El mundo actual de la escritura online, especialmente en chats o hilos de discusión es conversacional y público, lo cual lo acerca a la tradición de discusión griega, más que a la escritura asincrónica y ensayística de hace 50 años.
Vigilar y castigar vs. máquinas de aprender (El Caparazón).
EEMk egiten duen bereizketa etorri zait gogora: idatziko elkarreragina eta idatzizko ekoizpena. Lehen idazmena jarri ohi zuen tokian-edo agertu dena.
Ahozko hizkuntza formalaz
La llengua oral formal, si vol veritablement constituir un acte de comunicació, necessita una dosi àmplia de naturalitat, de voluntat d'arribar a l'audiència, de capacitat de facilitació. I, sobretot, comporta un exercici d'apropiació del discurs: es fa imprescindible que l'emissor sàpiga de què parla perquè ho comuniqui bé.
Itzulpen saioa: Ahozko hizkuntza formalak, benetan komunikazio-hizkuntza izan nahi badu, naturaltasun handia behar du, entzulearengana heltzeko gogoa, errazteko gaitasuna. Eta, gehien bat, diskurtsoaz jabetu beharra dauka; emisoreak zertaz ari den jakin behar du ondo komunikatuko badu
Els limists de l'oral formal (Aprendre llengües)
Mintzamena nola irakatsi?
Nire ustez, ez da nahikoa hizkuntza bat erabiltzea; mintzamenak berak izan behar du irakasgai. Irakasleek ez dute oso garbi izaten zein eduki lantzen ari diren mintzamena irakasten dutenean.
Aspaldiko elkarrizketa Euskonews & Media atarian.
Zientzia ala ez zientzia?
Un ejemplo sencillo es el intento de trabajar las funciones del lenguaje, aceptadas y recogidas en todas las programaciones del segundo ciclo de la ESO. Ni son universales, ni reales ni satisfacen con claridad la mayoría de las intenciones con las que se escriben los textos. Creo que con ellas se busca dotar a la asignatura de un barniz científico que justifique su inclusión en los planes del Ministerio de Educación. pero no hace otra cosa que crear confusión. No es que las funciones sean erróneas sino que son incompletas y forzadas.
La ciencia que no lo es (Tres Tizas)
Zer kontatu, zer galdetu?
«¿Qué les has contado, Eduard? –me pregunté a mí mismo–. ¿Lo que necesitaban para desarrollar lo que llevaban de más valioso dentro de ellos mismos o, por el contrario, lo que tú ya sabías y querías decir? ¿Lo que a ellos les hacía falta para potenciar su vocación o habilidad innata o lo que a ti te gusta o has aprendido a predicar?»
Irakaskuntzari buruzko gogoeta ona tenporada berriari ekiteko: ¿Por qué nos agotamos en vacaciones?" (El blog de Eduard Punset).
Honen inguruan Joxe Aranzabalek ere jardun du gaur Faroan, gurasoen ikuspuntutik oraingoan, baina galdera baliagarriak harenak ere: Seme-alabekin eskolaz hitz egiten.
Komunitate diskurtsiboak
Aprendre Llengües-en bidez Cassanyk EHUn egin zuen aurkezpen honetara (pdf) heldu naiz. Cassany jarraitzen dutenek izango zuten honen berri, baina arreta eman dit genero diskurtsiboarekin batera "komunitate diskurtsiboa" kontzeptuaak. Eta harekin lotuta praktika-komunitatearena.
Testu antolatzaileak eta estrategiak
Euskal gramatikaz, bi uste oker eta gaizto daude gure artean zabalduta: batetik, arautzen duena baino gehiago arautzen duela eta, bestetik, zenbait hizkuntza baliabideren erabileran nahikoa dela arau gramatikalak betetzea. Hemen estrategiak dira gai nagusi.
Kontestuaren analisia
Ideien katea sarean:
Instituto lingúístico de invierno blogean Teun van Dijk-en aipamena eta bideoa. Diskurtsoaren analisi kritikoa eta kontestuaren garrantzia.
Tres Tizasen kide berria eta kontakizun harrigarri hau: Mide tus palabras.
Hizkuntzak itsasoaren besteko boterea, eta harena bezain menperaezina.
Azken iruzkinak