[773] Voluntariat de conversa a distància

Avui en Sergi C. em comentava una iniciativa de l'Elisabet A. que m'ha interessat conèixer. Com a professora del Consorci per a la Normalització Lingüística ha engegat un espai per a la conversa virtual amb els seus alumnes estrangers i adults que aprenen català, adreçat a voluntaris i voluntàries que vulguin ajudar a capacitar els aprenents en l'expressió oral. L'eina utilitzada és una de les més populars a la xarxa, Skype. El projecte escalfa motors en aquest moment i començarà a funcionar a començament de maig. Encoratjo des d'aquí les persones autòctones o amb un bon nivell de llengua oral que vulguin participar-hi, a fer-ho. Tinc curiositat per veure l'acceptació de la iniciativa. Si l'Elisabet llegeix aquest apunt m'agradaria que ens expliqués en un comentari com ha concebut la idea, per quines vies ha difós l'existència del seu espai i també les mostres d'acollida que hagi pogut anar detectant. Tinc curiositat també per conèixer la procedència dels seus alumnes, la competència digital que tenen aquestes persones i l'acceptació dins els seus grups classe del projecte. Aquí deixo les preguntes!

[441] 1-2-3 Parleu!

La setmana passada vaig visitar la llibreria Attica a París. Es tracta d'un espai molt interessant per als amants de les llengües. A banda tota mena de llibres per a l'aprenentatge dels idiomes més comuns, em va sorprendre la quantitat d'obres (diccionaris, gramàtiques) adreçades a llengües poc ensenyades i poc conegudes. Si voleu una gramàtica de la llengua burushaski o de la llengua malgaix o de la llengua thai o d'un ampli ventall de llengües del món poc divulgades a casa nostra, visiteu la llibreria Attica. Triant i remenant hi vaig trobar una publicació curiosa, 1-2-3 Parlez!: Une nouvelle Manière d'Apprendre les langues, d'Henri Guéguen (Editions Becherel Cité du Livre). M'atrau aquesta mena de publicacions, que no té res a veure, tot sigui dit, amb aquella mena d'obres que volen fer-nos aprendre un idioma en deu dies, tot i que comparteix amb aquells textos una certa base d'ingenuïtat. Es tracta d'una obra basada en plantejaments d'éveil aux langues, que segueix l'enfocament Le Goût des Langues / Taste for Languages. 1-2-3 Parlez! explica les potencialitats de l'aprenentatge de llengües en grups de dues persones que s'ensenyen la llengua l'una a l'altra. En diríem tàndems (consulteu les entrades que hem dedicat als tàndems lingüístics a Aprendre llengües) o, en terminologia de l'autor, binomis. La llengua es pot aprendre molt bé, segons Guéguen, per mitjà de la constitució de "binômes d'aprentissage mutuel de langues". La publicació esdevé un enfilall de consells basats en el sentit comú per al funcionament d'aquests binomis, ajustats al nivell de principiants o a un nivell més avançat. Una bona part de l'obra planteja exemples a dues columnes contrastant dues llengües sovint poc apreses pels europeus (àrab, hebreu, bretó, esperanto, kurd, el créol de l'illa de Guadalupe, etc.). Una bona part del text conté consells per al funcionament dels binomis lingüístics, sobre com fer el material de treball dels tàndems, sobre les condicions idònies per engegar-los. En resum: un llibre senzill, de plantejament alternatiu, basat en una nova mirada sobre les llengües que té l'ancoratge en principis de consciècnia lingüística, que pot fer servei en les dinàmiques de tàndem lingüístic.

[381] Comunitats a la xarxa per aprendre llengües

Aprendre llengües ha parlat ja de diversos espais a què les persones interessades a aprendre una llengua poden recórrer per trobar fàcilment un col·lega amb qui avançar en el procés, amb la metodologia tàndem o seguint fórmules més lliures. He ofert breus explicacions d’alguns d’aquests espais que la xarxa facilita, com ara Livemocha, MyHappyPlanet o Soziety. Faig referència, a continuació, a altres comunitats a la xarxa que permeten aprendre d'una manera fàcil i sense intermediaris, les quals hauríem de saber considerar, des dels serveis lingüístics formals, com veritables serveis de llengües abans que mirar cap a una altra banda i buscar-ne les limitacions (la manca de criteris professionals rere les pràctiques d'aprenentatge, sobretot) i defensar sense crítica els serveis més convencionals o, senzillament, els propis. Em refereixo per exemple a espais d'aprenentatge com Palabea, Italki, Babbel, Lingofriends, Mango, Mixxer, MyLanguageExchange, Shared Talk, talkConMigo, Verbaplanet, World Champ, Xlingo o Busuu. Encoratjo des d'aquí els lectors d'Aprendre llengües a opinar sobre aquestes comunitats a fi de poder determinar quina sembla més idònia o reuneix més condicions per a un aprenentatge efectiu basat en la relació social amb una altra o unes altres persones. Ens trobem en un moment, a les universitats, que l'ensenyament-aprenentatge de llengües focalitza cada vegada més en el factor autonomia. Sempre hi hem cregut, decididament, però l'EEES i els nous crèdits ECTS semblen haver fet adonar la comunitat universitària (que aposta perquè un 50 % de les matèries equivalgui a treball autònom) de la importància d'aquest factor. Necessitem poder recomanar als nostres alumnes, doncs, més que mai, que visitin espais d'autoaprenentatge i que s'introdueixin en comunitats on, amb una gran facilitat, trobaran persones d'altres punts del món amb les quals podran aprendre llengües pel seu compte. Qualsevol comentari sobre alguna de les setze comunitats citades en aquesta entrada i el seu funcionament, com deia, serà molt benvingut.

[339] Autoaprenentatge en tàndem (6)

Continuo amb aquestes notes breus sobre l'autoaprenentatge en tàndem (que escric, sobretot, pensant en els companys i amics que treballen en els àmbits des d'on es genera l'activitat de tàndem lingüístic a la Universitat de Girona, la Universitat Politècnica de Catalunya i, per descomptat, la Universitat Autònoma de Barcelona). Hi ha mil i un aspectes relacionats amb aquesta qüestió. Per exemple: veig que hi ha força unanimitat a considerar que les activitats de tàndem solen ser substancialment millors si tenen el guiatge d'un assessorament, expert en ensenyament, que pugui atendre individualment els aprenents (de vegades les parelles d'aprenents) i que pugui ajudar-los a prendre decisions tot respectant, però (aspecte crucial!) l'autonomia dels individus que conformen el tàndem. Entre les tasques de suport que pot fer l'assessor (un formador especialitzat en autoaprenentatge és la figura ideal) hi ha l'ajut a la reflexió sobre objectius, l'ajut a reflexionar sobre el procés d'autoaprenentatge o l'ajut a revisar el procés i cercar els mètodes, les estratègies i els materials més idonis. El sistema més oportú d'intervenció de l'assessor sol ser la conversa respectuosa amb l'autoaprenent, la formulació de preguntes no impositives que l'ajudin a la reflexió. Entre les qualitats de l'assessor cal destacar el suport, l'empatia, la comprensió intuïtiva, l'autenticitat, la coherència, la claredat. Pel que fa al nombre de sessions amb l'assessor, els consells fluctuen, però sembla encertada una intervenció a la fase de concreció de desigs i objectius (explicant com funciona el tàndem i les regles del joc de l'assessorament puntual) i en què s'aclareix per a quins problemes es busquen solucions; pot ser indicada una altra intervenció en la fase de concreció dels mètodes d'aprenentatge i, si cal, una altra sessió individual al final. És bo que els autoaprenents coneguin perfectament què poden esperar dels assessors (hores de permanència al Centre d'Autoaprenentatge de Llengües, nombre màxim d'hores de disponibilitat per persona en els ensenyaments tàndem, etc.). Algunes de les qüestions que ha de tenir en compte un assessor de tàndems lingüístics són: descobrir necessitats i intencions dels aprenents abans d'explicar-los res, no interrompre, donar importància veritablement als problemes que comuniquen els aprenents (encara que semblin aspectes trivials), no elaborar els objectius dels participants en el tàndem (els han de marcar ells!), no pretendre que les pròpies solucions, les de l'assessor, són les millors solucions per als altres, no puntuar mai les sessions d'assessorament... Recomano per a totes aquestes qüestions la lectura de Helmut Brammerts, Mike Calvert i Karin Kleppin “Objetivos y métodos para el asesoramiento individual”, de l'obra indicada (p. 105-114).

[338] Autoaprenentatge en tàndem (5)

Com en tot procés d'autoaprenentatge lingüístic, el component estratègic és una de les claus de l'èxit: controlar les estratègies cognitives, metacognitives i socioafectives és un aspecte decisiu. Trobo molt interessant, en aquest sentit, la classificació que fa Erik Otto a l'article “Estrategias del aprendizaje de lenguas en tándem: cómo aprender de forma eficaz”, dins la publicació a què he fet referència (p. 77-89). No em sé estar de reproduir aquesta classificació, perquè considero que orienta bé sobre aquest aspecte força desatès en l'autoaprenentatge en tàndem. Otto parla en primer lloc d'estratègies metacognitives. I comença per les que es relacionen amb el control del procés d'aprenentatge (establir objectius propis, conèixer i respectar els objectius i les preferències de la parella, comprometre's al treball conjunt i periòdic, reflexionar sobre el progrés, avaluar els assoliments); i continua amb les estratègies metacognitives relacionades amb el control de les sessions (preparar les sessions, dividir el temps entre llengües, acordar el sistema de correcció, assegurar el respecte al principi de reciprocitat, reflexionar sobre les sessions i valorar-les). Otto es refereix en segon lloc a estratègies d'interacció amb el company tàndem. Algunes es relacionen amb l'àrea socioafectiva (ser pacient, no ser excessivament indulgent, crear un ambient adequat); altres amb la cooperació per aprendre del company (adaptar el ritme i la velocitat de la parla a les capacitats del company, participar en la construcció de la comunicació i en el treball en comú, corregir el company, ajudar a comprendre i aprendre vocabulari nou i fer correccions, ajudar en l'autoavaluació de l'altre, discutir formes diferents d'aprendre en tàndem). En tercer lloc, Otto es refereix a les estratègies cognitives per processar la informació lingüística. Focalitza en tot allò que fa referència en la incorporació de les propostes del company (anotar correccions i propostes de l'altre, demanar al company propostes i corrreccions, utilitzar estratègies de deducció i comprensió) i també en el treball relacionat amb la llengua emprada pel col·lega tàndem (analitzar, categoritzar i revisar la llengua emprada pel company, fer servir eines de referència com diccionaris i llibres de gramàtica, practicar les expressions apreses i demanar retroalimentació). D'aquest elenc d'estratègies són decisives, sobretot, les socioafectives i les metacognitives. Coincideixo plenament amb Otto que els participants en els processos d'autoaprenentatge en tàndem han de tenir formació en estratègies d'aprenentatge i han de fer una reflexió profunda sobre com cal procedir en la seva activitat d'aprenentatge lingüístic. Sempre que en vulguin treure el màxim, és clar!

[337] Autoaprenentatge en tàndem (4)

L'autoaprenentatge en tàndem pot seguir diversos models. Hi ha dues variables que es poden considerar decisives: 1) la presencialitat o no presencialitat de l'activitat de les parelles tàndem i 2) l'orientació dels aprenents cap a la llengua o, a més, cap a altres interessos afegits. Pel que fa a la primera qüestió, tot l'autoaprenentatge en tàndem era radicalment presencial fins a meitat dels anys 90 del segle passat. En aquell moment, a remolc de l'expansió de les TIC, es va començar a desenvolupar l'e-tàndem, com a opció complementària a la presencialitat, o com a única opció en casos de distància física insalvable. Els plantejaments inicials de l'e-tandem van anar molt lligats a l'ús de la lletra escrita i a les pràctiques asíncrones (per mitjà del correu electrònic). Actualment, les possibilitats per a l'e-tàndem han crescut enormement: la imatge és el nou llenguatge de la xarxa i els espais de trobada dels autoaprenents en virtualitat es multipliquen i queden, sovint, esquifides les disposicions organitzatives de les entitats que procuren organitzar la dinàmica de les parelles tàndem: els entorns per a l'intercanvi de llengües proliferen (a Aprendre llengües he parlat de diversos d'aquests espais) i les eines de comunicació, així com les de consulta i assessorament lingüístic, són pertot a l'abast dels autoaprenents. El component tecnològic, doncs, ha revolucionat del tot l'autoaprenentatge en tàndem. La veritable qüestió, amb tot, no és tant l'entorn i les eines usats a les trobades entre dues persones que volen intercanviar aprenentatges lingüístics com tots els aspectes metodològics que permeten que aquestes pràctiques puguin generar veritables aprenentatges. L'altra variable a què feia referència és també fonamental en definir l'autoaprenentatge en tàndem: les parelles poden voler intercanviar llengua o poden estar mogudes també per un interès professional, acadèmic, o d'aprofundiment en algun aspecte concret. Aquests casos es revelen altament positius: presenten una motivació afegida i l'aprenentatge es produeix en un espai de màxima significació. És el cas de dos advocats que aprenen l'un la llengua de l'altre però també s'interessen, simultàniament, per conèixer aspectes de l'àmbit del dret de l'altra cultura (gèneres discursius específics, contrastos a partir de la tradició legal de cada país, etc.). La determinació del model, tant pel que fa a aspectes d'ús de la tecnologia com pel que fa a l'existència d'objectius més enllà dels pròpiament lingüístics no es pot improvisar si del que es tracta és de generar un autoaprenentatge en tàndem a consciència.

[336] Autoaprenentatge en tàndem (3)

Les activitats lingüístiques tàndem constitueixen, sens dubte, una oportunitat per al desenvolupament de la competència comunicativa intercultural i el desenvolupament de la sensibilitat intercultural. Els aspectes que configuren la cultura, segons M. Byram, poden ser molt diversos: des de productes com la literatura, el folklore, l'art, la música; les idees com les creences, els valors, les institucions, els símbols; o els comportaments com les tradicions, els hàbits, el vestit, l'alimentació o el temps lliure. L'atenció des de les activitats de base lingüística tàndem a aquestes qüestions pot respondre a una planificació conscient, o no: pot esdevenir un objectiu de l'activitat tàndem o no ser-ho, i incidir-hi només tangencialment. Pot haver-hi, d'altra banda, en relació amb aquests dos plantejaments, una manera compromesa de tractar aquestes qüestions (provant de conèixer en profunditat l'altra persona, els seus valors, les seves idees, la raó profunda dels seus comportaments individuals o de grup) i una altra de més superficial i menys arriscada (cal no perdre de vista que alguns dels aspectes culturals indicats permeten una aproximació més freda que altres). Entre les activitats adreçades a augmentar la competència comunicativa intercultural n'hi pot haver d'intercanvi d'informació sobre la vida diària (puntualitat, horaris); de coneixement de grups socials (partits polítics, ONG locals); de coneixement de productes, pràctiques socials, senyals d'identitat propis, símbols, dates assenyalades, festes, gestualitat, normes que regulen la conversa; activitats sobre estereotips, prejudicis, etc. Penso que una de les qüestions fonamentals en l'aproximació intercultural en el cas de l'autoaprenentatge en tàndem és trobar el difícil punt d'equilibri entre l'honestedat des del punt de vista informatiu i l'autenticitat. Cal provar, davant la parella tàndem, de no donar unes visions esbiaixades de certs fets culturals (ideològics, històrics, polítics, etc.) i cercar sempre que es pugui elements que aportin distància a les nostres concepcions i conviccions, però això no ha de ser obstacle perquè els membres de la parella tàndem no puguin expressar amb claredat les seves visions, creences i posicionaments. Un dels fets que afavoreix la trobada intecultural entre persones que aprenen en comú per mitjà de la fórmula tàndem és que cada vegada són més rares les persones que constitueixen blocs monolítics (llengua-cultura-història...). Molts trets culturals són cada vegada més estesos o coneguts, o a l'abast de tothom, i ja no hi ha, d'altra banda, individus monoculturals, sinó persones carregades d'identitats, algunes de les quals poden ser identitats compartides amb la parella tàndem i constituir, doncs, un bon pont per a l'aproximació cultural. Imaginem, per exemple, un finès i un català acollits a una fórmula d'autoaprenentatge tàndem que comparteixen una sensibilitat ecologista, que estan fent estudis universitaris (potser fins i tot els mateixos: estudien química, per exemple), apassionats tots dos pels esports de neu... El treball de les identitats compartides pot ser una bona via, sens dubte, cap a l'assoliment de la competència comunicativa intercultural.

[335] Autoaprenentatge en tàndem (2)

L'aprenentatge en tàndem és una modalitat formativa que té, formalment, uns quaranta anys d'història. L'associació d'aquesta mena d'aprenentatge amb l'aprenentatge autònom es va començar a produir a partir de final dels anys vuitanta i ja no se n'ha deslligat des d'aleshores. Podríem definir l'autoaprenentatge en tàndem com aquella modalitat formativa en la qual dues persones amb diferents llengües maternes es comuniquen en un procés formal amb la finalitat d'aprendre l'un la llengua de l'altre i augmentar (com a mínim: pot haver-hi altres objectius) la seva capacitat comunicativa. Algunes de les característiques clau de l'aprenentatge en tàndem són la reciprocitat (tots dos membres aprenen: sol ser imprescindible, per exemple, distribuir equitativament el temps d'aprenentatge a les sessions tàndem), el compromís (fonamental) i el govern de l'aprenentatge personal amb un màxim d'autonomia. L'aprenentatge en tàndem se sol produir en unes condicions òptimes de motivació i és un aprenentatge que sol tenir una aplicació immediata i pràctica. Algunes de les preguntes tòpiques que se solen plantejar en relació amb els tàndems de llengua són: 1) si poden acollir-s'hi principiants en una llengua (no és gens recomanable); 2) si poden arribar a substituir l'aprenentatge amb un formador (pot ser un bon recurs complementari als cursos); 3) si tot allò incorrecte que ensenya el company pot perjudicar l'aprenentatge (no ha de preocupar en excés: els aprenents han d'agusar la capacitat de tractar críticament la informació); 4) si és fàcil trobar la parella lingüística ideal (no és difícil, fora que es vulgui un tàndem encarat a unes necessitats molt específiques: la tolerancia i l'obertura són dos requisits, d'altra banda, per a tota persona que es vol acollir a un autoaprenentatge tàndem). L'aparent facilitat dels processos d'autoaprenentatge tàndem és enganyosa: hi ha molts factors en joc que poden fer que acabin sent experiències reeixides des del punt de vista de l'aprenentatge o, en canvi, simples intercanvis comunicatius sense la base suficient perquè puguin ser experiències realment eficaces d'aprenentatge. Continuarem.

[334] Autoaprenentatge en tàndem (1)

Dies enrere parlàvem d'aquesta modalitat d'aprenentatge de la llengua a propòsit de la publicació El Aprendizaje Autónomo de Lenguas en Tándem (Ana Ojanguren i Margarita Blanco, eds. Universitat d'Oviedo: 2006). Aquesta tipologia d'autoaprenentatge de llengües és estimulada des de diverses universitats catalanes (vegeu el portal d'accés que facilita el programa Intercat sota l'etiqueta "intercanvi lingüístic" o experiències com la del Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Jaume I de Castelló). La publicació a què he fet referència té l'interès de donar unes bases sobre aquest aprenentatge, d'indicar quines són les competències perquè els agents implicats el puguin fer possible, d'explicar com ha de ser l'assessorament tàndem i com han de ser els materials que es fan servir en aquesta mena de formació, que algunes vegades depèn massa de la improvisació de les dues persones implicades en l'intercanvi. L'obra incorpora també diverses experiències que permeten veure que l'autoaprenentatge en tàndem pot arribar a tenir una incardinació, una integració formal, en diverses institucions educatives, universitàries sobretot. L'obra explica, així, experiències iniciades fa uns quinze anys a la Universitat de Sheffield, a la Universitat de Bochum, a la Universitat d'Oviedo, a la Universitat de Coïmbra, a la Universitat de Guadalajara (Mèxic) o a l'Institut Goethe de París, entre altres. Aquestes experiències obren la porta a imaginar possibilitats de tractaments integrats d'aquesta formació als serveis lingüístics de les universitats del domini català, per mitjà dels seus centres d'autoaprenentatge, ara que se sent a parlar amb més força que mai del treball en autonomia dels estudiants en el context de l'EEES. Els casos explicats al volum de referència són tots casos d'èxit, per bé que la valoració de les experiències, tal com reconeixen els autors dels diversos centres, no és senzilla de fer. L'obra conté una sòlida anàlisi de l'autoaprenentatge en tàndem des dels punts de vista metodològic, pedagògic i organitzatiu i, sobretot, des de l'angle crucial de l'autonomia en l'aprenentatge (les experiències basades en l'e-tàndem que s'hi expliquen, amb tot, s'haurien de posar al dia d'acord amb l'evolució tecnològica). Si torno, en aquesta entrada d'Aprendre llengües i a les següents, al tema de l'autoaprenentatge en tàndem, és perquè estic convençut que, sota diverses formes i concrecions, té un gran potencial en l'aprenentatge de llengües i d'aspectes interculturals a les universitats. I també perquè penso que hi ha treball i reflexions a fer i a compartir amb vista a optimitzar l'aprenentatge que duen a terme les parelles lingüístiques. En continuaré parlant.

[268] Aprenentatge autònom de llengües en tàndem

Dies enrere parlàvem de paraules buides en l'àmbit de les llengües a la universitat. N'estic segur que una altra d'aquestes paraules sovint utilitzades superficialment és tàndem lingüístic. Diverses universitats, començant per la UAB (la revista El Campus de març dedicava un article a aquesta qüestió: "Puja al tàndem lingüístic!", p. 16 i 17) tenen disponible per mitjà dels serveis lingüístics o entitats d'acollida la possibilitat que dues persones (solen ser un nouvingut i un autòcton) intercanviïn l'aprenentatge de llengües. Un tàndem és això, dues persones en acció. No aconsegueixo, però, trobar mai gran cosa explícita rere aquestes activitats, gran cosa més que algú que possibilita des del punt de vista organitzatiu que dues persones es trobin i aprenguin l'un la llengua de l'altre, generalment, o una llengua ben sabuda per l'altre. I després campi qui pugui. On és la reflexió per a un aprenentatge òptim? Perquè rere un tàndem lingüístic hi ha tota una colla d'implicacions metodològiques que són decisives a l'hora de realitzar un bon aprenentatge de llengua. Aborda de manera excel·lent aquesta qüestió el recull d'articles El aprendizaje autónomo de lenguas en tàndem. Principios, estrategias y experiencias de integración, coordinat per Ana Ojanguren i Margarita Blanco i publicat per la Universitat d'Oviedo (2006). Es tracta d'una obra adreçada a professors de llengua, assessors lingüístics i persones que vulguin donar suport a activitats de tàndem lingüístic. La publicació recull part dels resultats del projecte ODL (Open and Distance Learning) finançat per la Unió Europea, en què han participat 12 universitats del continent. El text es divideix en cinc seccions: 1) la primera es dedica a explicar els conceptes essencials d'aquesta mena d'aprenentatge (hi destaca un article de David Little sobre tàndem i autonomia de l'aprenent); 2) la segona descriu alguns dels factors que es relacionen amb l'eficàcia d'aquest model d'aprenentatge; 3) la tercera tracta del suport a l'aprenentatge en tàndem i de la figura de l'assessor, tutor o assistent a les diverses institucions on s'ha implantat l'aprenentatge en tàndem; 4) la quarta secció informa de les diverses possibilitats de suport en l'aprenentatge en tàndem (tant per a estudiants com per a assessors); 5) i la cinquena secció recull les experiències d'integració d'aprenentatge en tàndem a l'educació superior en institucions educatives de diversos països (universitats de Sheffield, de Bochum, d'Oviedo, etc.). Fins i tot s'aborda la integració d'aquesta activitat en els plans d'estudi universitaris. L'activitat de tàndem lingüístic, amb aquesta interessant publicació al davant, guanya un gruix immens. Un gruix que és satisfactori trobar en la fecunda cruïlla entre les àrees de dinamització lingüística i de formació i autoaprenentatge, perquè tot allò que és interdisciplinari és sempre molt més ric que allò que és estanc.

[242] Polyglot Tour of Babel

Els intercanvis lingüístics entre persones són pertot. No hi ha universitat que no tingui organitzat un servei de parelles lingüístiques que aprenen l'un la llengua de l'altre. Un exemple d'intercanvis lingüístics d'aquestes característiques utilitzant la xarxa és el web Polyglot, una organització sense ànim de lucre que facilita la trobada i l'intercanvi entre persones que volen aprendre una altra llengua, organització que es dóna a conèixer com una comunitat d'intercanvi de llengües gratuïta. També són conegudes les experiències de locals que propicien la trobada de persones que volen aprendre altres llengües. El vídeo que recullo al peu d'aquestes línies correspon a un local parisenc, l'Snax Kfe, que tres dies per setmana és el punt de trobada informal de moltes persones que són conscients que les llengües s'aprenen fent-les servir. Aquesta experiència s'estén a moltes altres ciutats del món (a més de vint països). Animats per l'èxit d'aquestes iniciatives, els seus promotors preparen per al 24 de maig de 2009 un esdeveniment especial a París, sota la Torre Eiffel. L'organització espera aplegar 5.000 poliglots sota l'emblemàtic monument. L'acte s'ha batejat amb el nom de Polyglot Tour of Babel. Els dinamitzadors dels serveis lingüístics ja poden prendre nota de l'acte, de la seva litúrgia, dels seus detalls. De qualsevol topant pot sorgir una idea.